ACTES TRADICIONALS
CERCAVILA DE L'ARRIVO
La primera referència de Diables a hores d’ara en un Arrivo a Vilanova és en aquesta gasetilla del 1851: “Mañana miércoles [26 de febrer de 1851] á las 7 horas de la tarde una numerosa concurrencia se dirigirá á la marina, de donde volverá acompañando el Carnestolendas, que montado en un carro triunfal preparado al efecto, y precedido de un buen número de máscaras con hachas, un lucido acompañamiento, el baile de los diablos con sus correspondientes fuegos y la música, hará su entrada en esta población por la calle de S. Sebastián, recorriendo las calles de Sta. Eulalia, Sta. Madrona, Iglesia, plaza Mayor, calle Capuchinos y plaza de la Verdura. En la calle de Santa Madrona, plaza Mayor y en la de la Verdura, pronunciará un discurso análogo á las circunstancias D. Juan Sieyes”.
Durant al llarg de la segona meitat del S.XIX és molt continuada la presència de diables en els Arrivos de Vilanova. La premsa de l`època així ho explica.
A la premsa de 1906, trobem l'última presència de diables en un Arrivo, un 23 de febrer: "multitud de diablos vomitando contínua lluvia de fuego" (Diario de Villanueva i Geltrú, 1906).
El dia 6 de febrer de 1948 el Ball de Diables, sis mesos després de la seva recuperació, torna a aparèixer en un Arrivo de S.M. Carnestoltes juntament amb la Mulassa en la presentació del nou Drac de Vilanova i la Geltrú.
Actualment i des del “1978”, any rere any, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú encapçala tota la comitiva el divendres d’Arrivo de S.M. Carnestoltes.
PROCESSÓ DE ST PERE
Un dels actes principals de la Setmana del Mar, que es cel·lebra al Barri de Mar de Vilanova i la Geltrú, és la processó marinera en honor a Sant Pere. Es tracta d’una cercavila que passeja el sant des de l’Església de Mar fins al port acompanyada per diferents balls i entremesos populars de la ciutat i que tradicionalment obren els diables. Una vegada al port la imatge del sant es trasllada damunt una barca per iniciar la processó marítima, que surt acompanyada per embarcacions empavesades i guarnides a donar una volta pel port. Des de l’embarcació, on hi ha el sant es fa la tradicional benedicció d’embarcacions i arts de pesca, un costum que es fa des del segle XVIII. De tornada, quan el sant entra a l’església de nou, els balls i entremesos fan una exhibició conjunta.
FESTA MAJOR: CORREFOC I SOSTRE DE FOC
El Correfoc de Vilanova i la Geltrú és un acte introduït pel Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú. El dia 1 d’agost de 1992 va sortir el primer Correfoc de la nostra ciutat, amb la participació del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, el Ball de Diables de Tarragona, el Ball de Diables de l’Arboç, el Drac de Vilanova i el Drac de la Geltrú. El recorregut, que es manté des de l’inici, está concebut per treure el màxim profit de l’espectacle: carrers estrets on els participants viuen l’intensitat del foc; carrers amples on els espectadors gaudeixen del Correfoc; i places on les colles es poden lluïr. Un dels moments més emocionants arriba al final, a la Plaça de la Vila, quan tot-hom, diables i públic, ballan junts sota el Sostre de Foc que marca el final de l’acte.
FESTA MAJOR: 4 D'AGOST
El dia 4 d’agost, després del Convit a la Festa, els llencen els dotze morterets que serveixen de tret d’inici a la Festa Major. Tot seguit comença la Cercavila Lliure en que les diferents colles que hi participen s’escampen per tota la ciutat, fent ballades per diferents llocs on s’els hi ofereix menjar i beguda. A la tarda te lloc la Cercavila de Vigília, obert pel Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, amb un recorregut que ha anat variant al llarga dels anys però que sempre finalitza a la plaça de la Vila, devant de l’Ajuntament.
FESTA MAJOR: 5 D'AGOST
La jornada del 5 d’agost comença amb les matinades que finalitzan a la plaça de la Vila, des d’on s’inicia la Cercavila d’anada a ofici, on les diferents colles participants, precedides pel Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú acompanyen les autoritats. Un cop s’ha cel·lebrat l’ofici solmne de Festa Major, les autoritats tornen a l’Ajunament, acompanyades novament per les colles en la Cercavila de sortida d’ofici.
A mitja tarda comença l’Exibició de balls populars, on els Diables reciten com cada any els seus versots satírics. Tot seguit s’inicia la Cercavila de Vot del Poble, oberta novament pel Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú que fan gala de les seves millors figures pirotècniques. Després de la renovació del Vot del Poble, a la plaça de les Neus es realitza una ballada conjunta de les colles participants i es llença un petit castell de foc.
CERCAVILA DE LA GELTRÚ
A les festes majors dels anys 40 ja se celebrava una mena de cercavila de Sortida d’Ofici amb els Gegants antics de la Geltrú (anomenats popularment “d’en Juncosa”) i alguns capgrossos. Degut al fort aiguat caigut el 12 d’agost de 1964, la Festa Major es va haver d’anul·lar a causa de les fortes destrosses i no va ser fins el 1967 que es recupera la Festa Major de la Geltrú amb una nova comissió de gent i veïns que comencen un nou model de Festa. El 15 d’agost de 1972, l’endemà de l’estrena dels nous gegants de la Geltrú, es va recuperar la cercavila de la Sortida d’Ofici de la Festa Major de la Geltrú, mitjançant l’actuació dels balls populars i entremesos de la ciutat, entre ells el Ball de Diables de Vilanova. D’aquesta manera, des d’aquell 1972 el Ball de Diables de Vilanova sempre ha sortit a la cercavila del 15 d’agost de la Geltrú de forma ininterrompuda fins a l’actualitat.
Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú – Festa Major de la Geltrú 1972